Category Archives: Alimentació

TEMPORADA 2015

Com molts ja haureu vist al nostre twitter i al nostre facebook aquesta temporada 2015 es presenta amb algunes novetats que anirem explicant mica en mica.

Una, i que considerem que és la més importat, és el fet de comptar amb una entrenadora per prepara els diferents triatlons i les curses a peu per aquest 2015. També ens ajudarà amb la dieta per arribar en la millor forma física a la gran prova d’aquest 2015, que serà el debut en distància Olímpica, segona novetat, potser hauria d’haver esperat una mica a dir-ho, però es que en tenia moltes ganes!!! 🙂

Després de mirar-ho del dret i del revés i estudiar les diferents opcions que teníem, hem de dir que la decisió no va ser gens fàcil. Tots ens oferien moltes garanties.

L’escollida per preparar la temporada 2015 ha estat l’Ariadna Coll, a la seva web hi podeu trobar molta informació. Ella és llicenciada per INEFC, entrenadora personal i nacional de triatló, també és tècnica de natació (un punt a favor per millorar en aquest segment). En el seu equip compta amb la col·laboració d’en Xavi Paradell i d’en Narcís Fernández.

Avui 17 de novembre, hem iniciat la temporada d’entrenaments, tot i que encara no tenim clar el calendari definitiu per aquest 2015. A mesura que l’anem definint us el farem saber,

Nosaltres estem molt il·lusionats de començar aquest nova etapa envoltats d’aquest magnífic equip. Aquí podeu veure una foto de la gent que va participar en un entrenament de grup que va organitzar l’Ariadna i el seu equip, a finals de setembre, a la platja de la Mar Bella.

Salut i km!!!!

IMG_0354

Anuncis

TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ 2014

Diumenge 1 de juny, a les 7h del matí sona el despertador, com sempre em costa força llevar-me. Esmorzo unes bones torrades amb crema de xocolata, un cafè i beguda isotònica.

IMG_0294Just abans de marxar despertem els tres petits, carreguem les bosses i la bicicleta al cotxe i camí de Mataró.

Arribem molt justos de temps, i per poc no ens tanquen els boxes. Material preparat per fer les transicions el més ràpid possible, i de seguida cap a la platja per veure la sortida de les noies i remullar-me un xic.

Uns minuts després de les noies donen la sortida de nois federats, tot i que algun “no federat” es cola entre nosaltres.

Sortida una mica caòtica ja que no m’he col·locat correctament i em quedo molt al mig, entre molta gent. Començo molt ràpid i no respirant bé i de seguida em noto incòmode, així que faig una parada per tornar a començar amb un bon ritme de braçades i de respiració sense pensar en la resta de la gent, jo vaig a la meva i arribaré, encara que sigui l’últim.IMG_0300

La primera boia és força complicada amb molta gent, veig que no vaig tant malament i això em dona ànims per seguir igual. Arribem a la segona i aquí el grup ja s’ha estirat així que el gir es força fàcil.

Acabo els 750m de natació en uns 16 min, dins del interval de temps que m’havia marcat (15 – 17′).

La T1 és força llarga, em puc treure el neoprè sense problemes, col·locar-me el casc i sortir amb la bici, tot en 2:29.

Comencem el sector del ciclisme amb molta gent i de seguida es forma un grup molt nombrós, coordinem molt bé els relleus i agafem un bon ritme, segons el Garmin, la mitja surt a 36km/h. Puc mantenir el grup fins a la meitat de la segona volta. Just quan arribem a una rotonda es trenca el grup i perdo els capdavanters. Per sort amb un altre noi ens ajudem mútuament i la lluita contra el vent no es fa tant dura. Els 20km del tram ciclisme els faig en 30 min.

IMG_0308La segona transició també em surt força bé, per sort no trobo molts triatletes al box i això ho facilita. En poc més d’un minut ja estic corrent.

Comencem les dues voltes de 2,5k, igual que a la Fasttriatlon no em noto gens còmode corrent, així que m’ho agafo amb calma, sobretot la primera volta. Tot i no anar com voldria, vaig avançant algun que altre triatleta que va pitjor que jo. A la segona volta intento incrementar una mica el ritme, però em costa molt. Finalment faig els 5k en 23 minuts, una mica més del que esperava.

El meu temps final és de 1h 14min una mica menys que l’any passat.

IMG_0312Segons la web de la Federació Catalana de Triatló les diferents classificacions van ser:

    • General: 363/595
    • Masculina: 342/501
    • Categoria ABM: 188/261
    • Grup d’edat: 66/102

M’hauria agradat poder-me classificar entre el primer 50%, però no va ser possible, això vol dir que hauré de treballar encara més per millorar en els propers triatlons.

Aprofito aquesta crònica per agrair el suport de la Mariana, l’Oriol, la Laia i l’Aina durant tota la cursa, sense ells no hauria estat el mateix. Gràcies a tots 4!!!!!

Ara a seguir treballant pels propers reptes que venen, la Cursa d’estiu de Premià de Mar el proper 28 de juny i el triatló de la Vila el 13 de juliol també amb distància Sprint (Natació: 750m – Ciclisme: 20k – Cursa a Peu: 5k).

Salut i km!!!

PER CADA MINUT QUE FAS D’EXERCICI FÍSIC, EN GUANYES SET DE VIDA

El temps corre inexorable per a tots nosaltres, i és inevitable envellir, però la manera com ho fas i la teva qualitat de vida depenen només de tu. El rellotge avança, però tu pots fer que vagi més a poc a poc.

A partir dels 30 comencen a deteriorar diverses constants que limiten les teves capacitats, com pot ser el pols, la freqüència cardíaca màxima. El teu cor va perdent capacitat de bombar sang i oxigen, la sang es va fent més espessa, tot això fa que la nostra activitat aeròbica es vegi limitada i fins i tot es redueixi, cosa que comporta un guany significativa de pes.

A partir dels 40 comencem a perdre musculatura, el que redueix la nostra mobilitat, els reflexos es van alentint, comencem a perdre neurones i la memòria comença a perdre facultats.

El panorama pinta negre, però hi ha estudis publicats per prestigioses universitats americanes que confirmen que l’exercici pot invertir i retardar aquest procés. Així ho afirmen experts de la universitat de Harvard i d’Illinois, que argumenten que la majoria d’aquests deterioraments es produeixen perquè a partir de certa edat deixem de fer exercici, no fem servir certes parts vitals del nostre organisme, i això provoca l’acceleració del deteriorament de moltes funcions.

Ja en el segle XVII el doctor escocès Buchan afirmava que res contribuïa més a l’envelliment que la manca d’exercici. Aquestes investigacions han demostrat ara que aquesta teoria era certa.

DCIM100GOPRO

Correbarri 2013

La universitat de Texas va demanar a un cert nombre de voluntaris de 20 anys que durant les seves vacances només reposessin al llit. Tres setmanes després, van trobar que al final d’aquest període les seves constants s’havien deteriorat fins a nivells similars als d’una persona de 40 anys. Posteriorment van demanar a un altre grup de voluntaris de 40 anys que durant un mes seguís un pla d’entrenament i tonificació muscular. De seguida van comprovar com els seus constants milloraven fins a ser similars al d’una persona deu anys menor.

Actualment hi ha consens unànime a nivell científic en la recomanació que cal realitzar un mínim de 2,5 hores d’exercici a la setmana, per mantenir un bon nivell i qualitat de vida.

Aquests estudis conclouen també que els beneficis no es queden només en una millora de l’aspecte físic i un benestar immediat, sinó de fer exercici regularment allarga la vida. Professors i metges de Harvard i de l’institut Nacional de Càncer d’USA afirmen que cada minut que inverteixis en fer esport i estar actiu et produirà un retorn de fins a 7 minuts més de vida. El fet d’estar més o menys en forma i en el teu pes pot suposar una expectativa de vida d’almenys 7,2 anys més.

La importància d’una bona qualitat de vida

Fins ara es creia que una activitat física diària i moderada podia allargar la vida fins a quatre anys, però recents estudis universitaris realitzats en universitats d’Austràlia confirmen que aquests càlculs es quedaven curts. Aquestes investigacions es basaven en realitzar exercici moderat, com nedar o caminar ràpid. Ara se sap que, si els substitueixes per carrera contínua, necessitaràs la meitat de temps per arribar al mateix resultat.

Així mateix, investigadors de la universitat d’Illinois han conclòs que aquelles persones que van fer 75 minuts d’exercici moderat a la setmana van augmentar l’esperança de vida al voltant 1,8 anys. Afirmen que com més intens és l’exercici més millores obtens i més perllongues la teva qualitat de vida. Els majors beneficis els obtenien aquelles persones que realitzaven al voltant de 450 minuts d’activitat moderada a la setmana. Aquest grup va veure prolongar la seva vida una mitjana de fins a 4,5 anys més que un altre grup de la mateixa edat que no feia exercici.

Estudis similars del professor Stuart Olshansky de la Universitat d’Illinois concloïen que córrer regularment pot allargar la vida útil fins a 6 anys.

Mai és tard per començar, tant és l’edat a la que decideixis invertir en la teva salut. Altres estudis realitzats pel Col·legi de Cardiologia Americà demostren que el sedentarisme és gairebé tan nociu per a la salut com el tabac. Aquelles persones que romanen assegudes més de 6 hores al dia tenen una expectativa de vida de fins a un 40% menor que aquells que no hi passaven més de 3 hores.

Per això, la sola possibilitat de viure en millors condicions físiques i mentals hauria de motivar-te per fer exercici diàriament. Oblida la mandra i el clàssic “demà començo“. Pensa que fer exercici és la millor inversió a curt i a llarg termini que puguis fer. ¡ Viuràs més i millor!

Mai és tard per començar, tant és l’edat a la que decideixis invertir en la teva salut. Sempre notaràs els beneficis i el teu organisme millorarà totes les seves constants, tinguis l’edat que tinguis. Lògicament com més aviat comencis i més exercici facis, millor.

Es pot concloure, per tant, que l’exercici és el més semblant que hi ha a beure de la font de l’eterna joventut.

Sessions de 45 minuts serien suficients per viure més temps en plenitud.

La millor combinació d’exercicis seria aquesta:

  • 15 minuts d’exercicis de força
  • 5 minuts d’abdominals
  • 25 minuts de carrera en què intercalarem ritmes ràpids i lents

També pots afegeix un parell de sessions de ioga a la setmana, mantindràs i milloraràs l’elasticitat necessària que perds sense remei cada any.

CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (AINA)

Després de la crònica de la Mariana i d’en Jaume sobre l’últim repte de la temporada 2013, la Cursa Jean Bouin, una de les petites de casa, l’Aina, també vol explicar-vos la seva experiència durant la seva cursa de la Jean Bouin, les alevines (anys 2003 i 2004), en una distància de 1.050m.

Aquí us deixo la seva crònica:

Jean Bouin nens

Sortida Jean Bouin alevines (2003-2004)

Avui diumenge dia 24 de novembre de 2013 hem fet una cursa de la Jean Bouin. Primer han corregut la mama i en Jaume, després ha corregut l’Oriol i per últim la Laia i jo. Tots estàvem molt nerviosos i fins hi tot jo. Després ja no estàvem nerviosos, però el principi si que ho estava. Abans de que corres l’Oriol, la Laia i jo hem anat a un lloc on hem pres alguna cosa allà, s’estava molt “calentonet”, però a fora no. A fora feia un fred!!!! fins hi tot tenia els peus congelats, abans d’anar a córrer. Després hem sortit a fora per fer la cursa. Hem anat a la sortida quan ja faltaven uns minuts i hem aprofitat a canviar-nos i a posar-nos els dorsals. Cada cop que veiem córrer algú ens posàvem més nerviosos. Hem vist com sortia l’Oriol corrents i després hem sortit nosaltres, hem tingut que esperar molt a la sortida quan ja estàvem baixant per anar a la meta estava molt cansada, quan he vist que ja arribava he vist que el Jaume, l’Oriol, l’àvia, la mama i els avis de l’Oriol m’animaven i m’han donat forces i m’he posat contenta i he fet un sprint per acabat.

Serà la primera crònica d’una futura campiona de l’atletisme??

Espero que us hagi agradat i segur que no serà l’última crònica d’un dels petits de casa.

Salut i km!!!!

CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (MGC)

Havia posat el despertador a les 7’20 h però aquell matí no va arribar a sonar. A les 7’10 em vaig despertar amb certa emoció i ganes de fer la cursa. Us preguntareu que tenia d’especial aquell dia, el cert és que no era la primera cursa que feia, ni tant sols la primera Jean Bouin. El que no havia fet mai, era protagonitzar un repte de TriRunBcn i em feia molta il·lusió. Estava tranquila i amb ganes de fer-ho bé.

Cap  les 8’30 ja érem a lloc amb els nens i tots els avis. Els hi vam donar les indicacions per posicionar-se i en Jaume i jo vam anar cap als llocs de sortida . Em tocava el calaix verd, l’últim.

La cursa va començar i vaig passar per la línia de sortida gairebé 9 minuts després de la sortida oficial, cosa que va fer que pogués començar sense embuts. Vaig saludar la família que estaven just on havíem quedat i a partir d’aquí em vaig concentrar en córrer.

En arribar a la Gran Via vaig veure que anava a un bon ritme i em vaig proposar aguantar-lo perquè sabia que les forces em fallarien a partir del km 7. M’anava fixant metes curtes dient-me: “vinga que aquest km t’ha sortit un bon temps, a veure si el pots repetir al següent!”. Mica en mica vaig anar fent camí i en arribar a Plaça Tetuan vaig mirar d’incrementar el ritme aprofitant la baixada.

Al km 5 vaig mirar el rellotge i vaig veure que el temps era bo (27’57) així que em vaig convèncer per no afluixar fins començar el Km 7, on estava segura que seria complicat sostenir el ritme que portava.

Vaig passar per l’avituallament i vaig agafar l’ampolla d’aigua que m’acompanyaria fins poc abans d’iniciar la “pujadeta” del Paral·lel (cita obligada de tantes curses…). En aquell punt em vaig intentar mentalitzar de no afluixar, però no vaig aguantar gaire tros. Després va venir el desviament per Ronda Sant Pau on em vaig animar un xic, però en tornar al Paral·lel el vaig veure tant llarg que vaig pensar: “corre i punt, tu només corre tant ràpid com puguis”. Ostres que dura és la pujada del carrer Lleida!!! Les forces ja em feien figa quan se’m va acudir mirar el rellotge i vaig veure que podia fer marca personal així que no se d’on vaig treure les forces, però tenia clar que si no anava més ràpid no ho aconseguiria.

Finalment, després d’un sprint (que la meva família es va perdre …) i un últim esforç, vaig travessar la línia de meta en un temps de 57’47!!!!! No m’ho podia creure, no només havia superat el repte proposat sinó que havia pogut fer marca per dedicar-ho al meu equip TriRunBcn, però sobre tot, a la persona que em recolza dia a dia i em fa a vegades d’entrenador, en Jaume. Moltes gràcies guapo!!!!

Com ja heu vist va ser un gran dia per l’equip, ja que tots dos vam fer MMP.

Ha estat una gran experiència personal que ben segur m’agradara repetir.

Salutacions !!!!

CRÒNICA ULTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (JSD)

EUFÒRIC!!!!! Així és com em vaig sentir durant tot el diumenge, però no vull avançar esdeveniments, així que començarem pel principi.

A les 7 hores del matí sonava l’alarma del rellotge i al llit s’hi estava molt bé, però les ganes per fer la cursa van poder. Després de menjar alguna cosa i un bon cafè per acabar de despertar-me, vam llevar els petits de la casa, que també corrien, i quan passàven pocs minuts de les 8 hores marxàvem cap a Plaça Espanya. Allà ens vam trobar amb els meus pares. Quedava poc temps per la sortida, així que ens vam preparar i cap als calaixos de sortida, jo estava al de color blau.

Des del primer moment vaig poder córrer sense problemes, buscant un bon ritme, una mica per sobre de l’habitual perquè sabia que a partir del quilòmetre 7 hauria d’anar una mica més lent.

Em vaig notar molt bé durant tot el tram de la Gran Via. A partir del km 3, com que venia un tram en baixada vaig forçar una mica més fins arribar a l’estació de França, després de l’avituallament, entre els km 5 i 6. Veia que encara tenia forces per afrontar en bones condicions la pujada del Paral·lel i del carrer Lleida, (des del km 7 fins el 9,5).

Em vaig desconcertar un xic quan vàrem desviar-nos del Paral·lel per pujar un tram de la Ronda Sant Pau (no hi contava). Però a la vegada em va anar bé per recuperar i afrontar el tram final al 100%. La pujada del carrer Lleida va ser molt dura, però els ànims de la gent em van ajudar molt a no afluixar.

DSC01037

Foto de JJ Vico (@jjvico)

Per sort el tram final no era tant dur com l’any passat i vaig poder esprintar fins l’arribada, saludant a tota la família que m’estava esperant.

Feia dies que estava fent uns bons entrenaments, però no pensava que pogués fer una cursa tant bona com em va sortir. Al final van ser 43min i 42 segons, la meva millor marca aquest any 2013 en una cursa de 10k. Quina millor manera que acabar el repte de deu curses amb una marca personal de l’any. La feina ben feta dona els seus resultats.

Ara toca seguir treballant dur per intentar buscar fer marca personal en la cursa del Barri de Sant Antoni el mes de gener 2014.

Salut i km!!!!

2014 WORLD TRIATHLON SERIES

Des del passat 15 de setembre 2013 fins el proper 6 d’abril del 2014 queden molts dies. Ja se que l’espera s’està fent molt llarga, per aquest motiu aquí us deixo amb un vídeo del que ens espera aquest 2014 en les World Triathlon Series.

ULTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN

Doncs ja tenim aquí l’ultim repte de l’any. Segur que molts us preguntareu com és que aquest és l’ultim repte si només n’he fet 8 i vàrem dir que en faríem 10. Efectivament encara quedarien dos reptes, però a diferencia dels anteriors reptes, aquest serà portat a terme per dues persones, així que en una mateixa cursa hi haurà dos reptes, el que farà en Jaume Siberta i el que farà la Mariana Gurrea. Aquí teniu la sorpessa!!!!

JeanbouinCom sabeu la cursa Jean Bouin aquest any arriba a la seva 90a edició, sent una de les primeres curses d’Europa. Hi haurà dues curses Open, una de 5k i una de 10k. Les dues tindran el seu inici a l’Avinguda Rius i Taulet i la cursa de 5k acabarà a l’Arc de Triomf, en canvi de la cursa de 10k acabarà com sempre, a l´avinguda Maria Cristina, després de passar per llocs emblemàtics de la ciutat.

El meu objectiu serà, com la majora de reptes, superar el temps de l’any passat 45’24. Estaria molt bé poder superar la marca feta a la Cursa Corre Barri (44’04), però tenint en compte que el tram final de la cursa ho veig molt complicat.

L’objectiu de la Mariana, serà fer un temps inferior a 60′, no hi ha dubte que millorarà el seu temps de l’any passat (1h03min).

Doncs ja heu vist la novetat d’aquest últim repte, la gran participació de la Mariana. Segur que l’any vinent participarà en més d’un repte.

Ara només toca esperar que arribi el diumenge i que ens surti una bona cursa.

Us recordem que podeu seguir-nos a Twitter, Instagram i Youtube.

Salut i km!!!!

VIDEO DE LA GARMIN BARCELONA TRIATHLON 2013

Aquí us deixo el vídeo que hem fet de la Garmin Barcelona Triathlon 2013. Esperem els vostres comentaris

Recordeu que podeu seguir el nostre dia a dia al twitter: http://twitter.com/trirunbcn

CRÒNICA VUITÈ REPTE ANY 2013 – GARMIN BARCELONA TRIATHLON

Ha passat més d’una setmana des de que vaig fer la Garmin Barcelona Triathlon i encara no tinc clar si he d’estar content o no.

Si ens fixem únicament en la prova i mirem la classificació, he d’estar content ja que vaig millorar l’obtinguda l’any anterior, 15é vs 17é. Però si mirem el temps, en aquest cas ha estat una mica pitjor, 14 segons més. L’any 2012 vaig fer 44’40 i aquest any 44’54. Com molts sabeu, no es pot analitzar una cursa simplement mirant la prova. Hi ha molts factors que poden fer que et surti millor o pitjor. Un d’aquest factors és la preparació i els entrenaments previs. En el meu cas, vaig estar pràcticament el mes abans de la prova sense poder nedar, i això va fer que em canses excessivament durant la primera part de la triatló i arrossegues el cansament en les altres dues disciplines. Abans d’una prova, sobretot una triatló, no han d’haver elements externs que ens distreguin i hem d’estar al màxim concentrats en la preparació.

Vaig arribar amb força temps a la zona de boxes i això em va permetre poder col·locar tot el material amb tranquil·litat i veure els recorreguts que hauria de fer durant les dues transicions (natació a bicicleta i bicicleta a cursa a peu). A les 11:30h van tancar el box, encara hem quedaven 90 minuts per començar, així que vaig anar a veure els altres companys que començaven la distància Sprint (750m natació; 20k Ciclisme i 5k Cursa a peu) tant individual com relleus, i així també podria veure com estava la mar i quin recorregut hauríem de fer.

A les 13:05h donaven la meva sortida, em vaig poder col·locar a les primeres files i l’entrada a l’aigua no va ser cap problema, per sort. Buscava un bon ritme, però no hi va haver manera, com us he explicant anteriorment, vaig estar un mes sense nedar. Sortia amb un temps de 11 minuts i 42 segons, força més del que pensava fer. La primera transició em va sortir força bé, fent un temps de 1’58. Al començament del sector ciclisme ja veig veure que alguna cosa no acabava d’anar bé. No hi havia manera de poder anar a roda d’altres ciclistes i a sobre si va afegir el que em va costar menjar la barreta que portava. Ara ja sé que la millor opció a sobre de la bici son els gel energètics. La veritat és que el circuit era força planer i sense vent en contra. Al final el temps va ser de 18’10, dos minuts menys del guanyador de la prova.

La segona transició (ciclisme-cursa a peu) em va sortir molt ràpida, només 56 segons. Durant la cursa a peu em vaig notar força bé, tot i el cansament, i vaig poder portar un bon ritme durant tota la cursa, no el que volia, però no hi podia fer més. Curiosament al final em va sortir exactament el mateix temps que l’any anterior, 12min i 10seg.

Finalment el temps va ser de 44min i 54 segons, força per sobre del que volia fer, quedant a  8min i 10 segons del primer que va fer 36’44.

Aquí podeu veure els meus resultats oficials:

GBT

No voldria acabar aquest post sense agrair el suport que he tingut durant la preparació i la realització de la prova de la Mariana, els meus pares, el meu fill Oriol, i les filles i la mare de la Mariana. Sense el seu recolzament seria molt difícil aconseguir aquests resultats. Gràcies!!!

També voldria felicitar a l’organització, no és fàcil mobilitzar 5.000 participants i més tenint en compte que fins a les 7h del mateix dia de la prova hi havia dubtes si es podia ferla  triatló i s’hauria de canviar a la modalitat de duatló per problemes amb la mar. Finalment tot va sortir rodó. Molts organitzadors d’events n’haurien d’aprendre.

Em breu al nostre canal de YouTube hi trobareu un vídeo de la prova.

Salut i km!!!!