Category Archives: Adidas

CINC CONSELLS PER FER UNA MARATÓ

Entrem al mes de Desembre i segur que molts de vosaltres ja esteu preparant per fer la Marató de Barcelona 2016.

Doncs bé aquí us deixo els cinc consells que donen en Jaume Leiva i Chema Martínez en un vídeo amb Valentí Sanjuan.

  1. Entrenar un mínim de 12-14 setmanes abans de la marató
  2. Marcar un objectiu fàcil per la primera marató
  3. Posar-hi moltes ganes
  4. Entrenar un mínim de 4 dies a la setmana per arribar amb la màxima seguretat d’haver fet bé la feina
  5. Tenir respecte per una prova de 42,2k, però sense tenir por

Aquí podeu veure el vídeo

Espero que us serveixin aquests 5 consells i si algú envol afegir algun, serà benvingut.

Salut i km!!!!!

Anuncis

Adidas teams up with Marvel’s Avengers

Adidas i “Los Vengadores” s’uneixen…

 

PROVANT LES ADIDAS ULTRA BOOST

Finalment, avui he tingut l’oportunitat de provar les noves adidas ultra boost. Feina molts dies que les estava esperant i avui ha pogut ser. He tingut la possibilitat de provar-les durant una estona i parlar amb alguns experts. Les sensacions han estat molt bones, realment la comoditat de la sabatilla és brutal, m’han recordat força a les Zoot Kiawe tot i que l’amortiment boost es nota molt més.

La gent de la casa adidas han aconseguit crear una sabatilla que és com un guant, on no trobarem cap costura, per tant tenim, també, una sabatilla molt interessant per tots aquells que practiquin triatlons.

adidas ultra boostLes ultra boost són unes sabatilles per córrer mitja i llarga distància o per fer entrenaments llargs. Són ideals per córrer mitges maratons i maratons, no són unes sabatilles que ens proporcionin velocitat, en aquest cas hauríem de fer servir les Adizero Adios Boost.

Quatre carecterístiques de les adidas ultra boost:

  1. Nou diseny en el taló: proporciona llibertat en el tendó d’aquiles.
  2. Estructura Primekint en la part superior: s’adapta de forma natural a qualsevol peu.
  3. 20% més d’amortiment en el boost: milers de capsules ajuden a tenir un millor amortiment i un retorn de l’energia.
  4. Torsion System: millor independència de moviment entre el taló i l’avantpeu.

Si teniu la possibilitat d’anar a una botiga especialitzada a provar-les, no la perdeu i ja ens explicareu quines sensacions heu tingut.

Jo de moment seguiré amb les meves Adios Boost i les adidas Boston, potser en un futur fem un cop de cap i ens gastem els 180 euros que costes avui.

Salut i km!!!!

NO TOT SI VAL QUAN SURTIM A CÓRRER

Ja fa temps que volia escriure aquest post, i ara que fa poc que vaig llegir-ne un d’una coneguda a Twitter (@monicatejeda) on parlava de la roba i els accessoris que la gent s’arriba a posar per sortir a córrer. Aquí podeu veure el seu post.

Realment a vegades veus gent que sembla més un arbre de Nadal que no pas un corredor. Que si els auriculars grans (sempre he pensat que ha de ser molt incòmode), que la càmera per gravar, el telèfon al braç, alguns fins hi tot porten MP3, el rellotge amb GPS… molts accessoris, on s’han deixat una pasta i després veus que porten qualsevol sabatilla esportiva. Aqui és on volia arribar. No es pot sortir a córrer amb qualsevol sabatilla!!!

Amb això no vull dir que la gent s’ha de comprar les sabatilles per córrer més cares o les millors perquè son de tal marca o les portà no se qui. Hem d’invertir principalment en temps per anar a les botigues especialitzades, al menys el primer cop, i que ens puguin dir qui tipus de corredor som. Pronador, Neutre o Suprinador. D’aquesta manera ens podran dir quins sabatilles son més recomanables per nosaltres, que ens ajudin a evitar lesions innecessàries i tenir unes millors sensacions quan estiguem corrents.

Un cop ja sapiguem quina classe de corredor som, si que podem anar a qualsevol botiga d’esports a comprar les sabatilles que farem servir, tot i que jo recomano anar sempre a una botiga especialitzada.

Tampoc és necessari gastar-se molts diners amb unes primeres sabatilles, bé amb les successives tampoc. Quan vam comprar les sabatilles per la Mariana perquè comences a córrer, varem anar a una botiga especialitzada que li miressin quina trepitjada tenia, un cop va saber que tenia una lleu pronació (com la majoria de gent que córrer) li van recomanar tres models en funció de la trepitjada, les hores per setmana que sortia a córrer i per on sortia a córrer. Al final es van quedar les més econòmiques, que no arribaven a 50€ i després d’haver provat altres marques ha tornat a les Brooks inicials.

Amb aquest últim comentari volia explicar-vos que no sempre les coses cares son les millors, cada un de nosaltres som diferents i el que li serveix a una persona no li ha de servir forçosament a un altre. Per tant que el vostre amic, conegut o famós porti un tipus de calçat no vol dir que a vosaltres us funcioni igual que a ell.

La meva recomació final és: “Parleu amb especialistes que son els millors que us poden ajudar”.

Salut i km!!!!

NOVES ADIDAS ULTRA BOOST

Ja fa uns anys que la casa Adidas va revolucionar el món de l’atletisme amb unes sabatilles de córrer que portaves el sistema d’amortiment Boost.

Doncs ara encara l’han millorat molt més amb les noves Ultra Boost. Aquí podeu veure el vídeo de promoció:

Molt aviat les podreu trobar a les botigues esportives.

Jo tinc moltes ganes de provar-les!!!

Salut i Km!!!

TRIATLÓ CIUTAT DE MATARÓ 2014

Diumenge 1 de juny, a les 7h del matí sona el despertador, com sempre em costa força llevar-me. Esmorzo unes bones torrades amb crema de xocolata, un cafè i beguda isotònica.

IMG_0294Just abans de marxar despertem els tres petits, carreguem les bosses i la bicicleta al cotxe i camí de Mataró.

Arribem molt justos de temps, i per poc no ens tanquen els boxes. Material preparat per fer les transicions el més ràpid possible, i de seguida cap a la platja per veure la sortida de les noies i remullar-me un xic.

Uns minuts després de les noies donen la sortida de nois federats, tot i que algun “no federat” es cola entre nosaltres.

Sortida una mica caòtica ja que no m’he col·locat correctament i em quedo molt al mig, entre molta gent. Començo molt ràpid i no respirant bé i de seguida em noto incòmode, així que faig una parada per tornar a començar amb un bon ritme de braçades i de respiració sense pensar en la resta de la gent, jo vaig a la meva i arribaré, encara que sigui l’últim.IMG_0300

La primera boia és força complicada amb molta gent, veig que no vaig tant malament i això em dona ànims per seguir igual. Arribem a la segona i aquí el grup ja s’ha estirat així que el gir es força fàcil.

Acabo els 750m de natació en uns 16 min, dins del interval de temps que m’havia marcat (15 – 17′).

La T1 és força llarga, em puc treure el neoprè sense problemes, col·locar-me el casc i sortir amb la bici, tot en 2:29.

Comencem el sector del ciclisme amb molta gent i de seguida es forma un grup molt nombrós, coordinem molt bé els relleus i agafem un bon ritme, segons el Garmin, la mitja surt a 36km/h. Puc mantenir el grup fins a la meitat de la segona volta. Just quan arribem a una rotonda es trenca el grup i perdo els capdavanters. Per sort amb un altre noi ens ajudem mútuament i la lluita contra el vent no es fa tant dura. Els 20km del tram ciclisme els faig en 30 min.

IMG_0308La segona transició també em surt força bé, per sort no trobo molts triatletes al box i això ho facilita. En poc més d’un minut ja estic corrent.

Comencem les dues voltes de 2,5k, igual que a la Fasttriatlon no em noto gens còmode corrent, així que m’ho agafo amb calma, sobretot la primera volta. Tot i no anar com voldria, vaig avançant algun que altre triatleta que va pitjor que jo. A la segona volta intento incrementar una mica el ritme, però em costa molt. Finalment faig els 5k en 23 minuts, una mica més del que esperava.

El meu temps final és de 1h 14min una mica menys que l’any passat.

IMG_0312Segons la web de la Federació Catalana de Triatló les diferents classificacions van ser:

    • General: 363/595
    • Masculina: 342/501
    • Categoria ABM: 188/261
    • Grup d’edat: 66/102

M’hauria agradat poder-me classificar entre el primer 50%, però no va ser possible, això vol dir que hauré de treballar encara més per millorar en els propers triatlons.

Aprofito aquesta crònica per agrair el suport de la Mariana, l’Oriol, la Laia i l’Aina durant tota la cursa, sense ells no hauria estat el mateix. Gràcies a tots 4!!!!!

Ara a seguir treballant pels propers reptes que venen, la Cursa d’estiu de Premià de Mar el proper 28 de juny i el triatló de la Vila el 13 de juliol també amb distància Sprint (Natació: 750m – Ciclisme: 20k – Cursa a Peu: 5k).

Salut i km!!!

MUNDIAL BRASIL 2014

Avui falta exactament una setmana per la inauguració del Mundial de futbol de Brasil 2014.

Així que aquí us deixo una previsió, que ha fet el meu fill Oriol, sobre quines seleccions es classificaran per vuitens de finals i les eliminatòries fins a la final amb un gran duel entre l’Argentina de Leo Messi i el Brasil de Neymar Jr.

Veure que passa…

Mundial Brasil 2014

ADIDAS ADIZERO PRIMEKNIT 2.0

L’altre dia vaig descobrir a Instagram aquestes Adidas i em vaig enamorar.

Us presentem la segona versió de la nova Adidas Adizero Primeknit 2.0 que es tracta d’una sabatilla molt lleugera destinada a la competició. A continuació us detallem els aspectes més significatius del nou model de la marca alemanya.

Informació General:

Categoria: Sabatilla de competició

Recomanada: Sabatilla destinada a la competició i per a corredors de menys de 70 quilos. És una bona alternativa per a entrenaments de qualitat com sèries o canvis de ritme. Preferiblement distàncies fins a 10 km a menys que siguis un atleta professional i les puguis utilitzar fins hi tot en una Marató.

Tipus de trepitjada: neutra o supinadora

Pes: 230 grams

Característiques adizero Primeknit 2.0:

Les Adizero Primeknit 2.0 són unes sabatilles exclusivament per competir ja que tan sols pesen 230 grams a més disposen de la mateixa sola que les Adizero Adiós 2.

Adidas Primeknit 2 00El upper de la sabatilla està realitzat d’una sola peça de forma molt similar al concepte de la Flyknit de Nike. Aquest upper com tota sabatilla lleugera ve poc reforçat amb només materials superposats sobre la malla i només disposa d’un recobriment a la puntera. El look és molt casual recordant sabatilles “dels vuitanta”.

Disposa de sistema adiPRENE + que garanteix una excel·lent amortiment i propulsió. A la part del mig peu tecnologia Torsion System que proporciona una millor subjecció en aquesta zona. adiPRENE sota el taló per un millor amortiment en els impactes. Sola de goma per una bona agafada

Conclusió: És una sabatilla destinada a competir. La recomanem per competir en distàncies curtes fins a 10 kms si ets un corredor popular. Per a corredors experts o professionals les poden utilitzar per competir distàncies de tot tipus. Destinada a corredors lleugers de menys de 70 quilos i amb la trepitjada Neutra.

Aquí podeu veure el link a l’article original: Adidas Adizero Primeknit 2.0

CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (AINA)

Després de la crònica de la Mariana i d’en Jaume sobre l’últim repte de la temporada 2013, la Cursa Jean Bouin, una de les petites de casa, l’Aina, també vol explicar-vos la seva experiència durant la seva cursa de la Jean Bouin, les alevines (anys 2003 i 2004), en una distància de 1.050m.

Aquí us deixo la seva crònica:

Jean Bouin nens

Sortida Jean Bouin alevines (2003-2004)

Avui diumenge dia 24 de novembre de 2013 hem fet una cursa de la Jean Bouin. Primer han corregut la mama i en Jaume, després ha corregut l’Oriol i per últim la Laia i jo. Tots estàvem molt nerviosos i fins hi tot jo. Després ja no estàvem nerviosos, però el principi si que ho estava. Abans de que corres l’Oriol, la Laia i jo hem anat a un lloc on hem pres alguna cosa allà, s’estava molt “calentonet”, però a fora no. A fora feia un fred!!!! fins hi tot tenia els peus congelats, abans d’anar a córrer. Després hem sortit a fora per fer la cursa. Hem anat a la sortida quan ja faltaven uns minuts i hem aprofitat a canviar-nos i a posar-nos els dorsals. Cada cop que veiem córrer algú ens posàvem més nerviosos. Hem vist com sortia l’Oriol corrents i després hem sortit nosaltres, hem tingut que esperar molt a la sortida quan ja estàvem baixant per anar a la meta estava molt cansada, quan he vist que ja arribava he vist que el Jaume, l’Oriol, l’àvia, la mama i els avis de l’Oriol m’animaven i m’han donat forces i m’he posat contenta i he fet un sprint per acabat.

Serà la primera crònica d’una futura campiona de l’atletisme??

Espero que us hagi agradat i segur que no serà l’última crònica d’un dels petits de casa.

Salut i km!!!!

CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (MGC)

Havia posat el despertador a les 7’20 h però aquell matí no va arribar a sonar. A les 7’10 em vaig despertar amb certa emoció i ganes de fer la cursa. Us preguntareu que tenia d’especial aquell dia, el cert és que no era la primera cursa que feia, ni tant sols la primera Jean Bouin. El que no havia fet mai, era protagonitzar un repte de TriRunBcn i em feia molta il·lusió. Estava tranquila i amb ganes de fer-ho bé.

Cap  les 8’30 ja érem a lloc amb els nens i tots els avis. Els hi vam donar les indicacions per posicionar-se i en Jaume i jo vam anar cap als llocs de sortida . Em tocava el calaix verd, l’últim.

La cursa va començar i vaig passar per la línia de sortida gairebé 9 minuts després de la sortida oficial, cosa que va fer que pogués començar sense embuts. Vaig saludar la família que estaven just on havíem quedat i a partir d’aquí em vaig concentrar en córrer.

En arribar a la Gran Via vaig veure que anava a un bon ritme i em vaig proposar aguantar-lo perquè sabia que les forces em fallarien a partir del km 7. M’anava fixant metes curtes dient-me: “vinga que aquest km t’ha sortit un bon temps, a veure si el pots repetir al següent!”. Mica en mica vaig anar fent camí i en arribar a Plaça Tetuan vaig mirar d’incrementar el ritme aprofitant la baixada.

Al km 5 vaig mirar el rellotge i vaig veure que el temps era bo (27’57) així que em vaig convèncer per no afluixar fins començar el Km 7, on estava segura que seria complicat sostenir el ritme que portava.

Vaig passar per l’avituallament i vaig agafar l’ampolla d’aigua que m’acompanyaria fins poc abans d’iniciar la “pujadeta” del Paral·lel (cita obligada de tantes curses…). En aquell punt em vaig intentar mentalitzar de no afluixar, però no vaig aguantar gaire tros. Després va venir el desviament per Ronda Sant Pau on em vaig animar un xic, però en tornar al Paral·lel el vaig veure tant llarg que vaig pensar: “corre i punt, tu només corre tant ràpid com puguis”. Ostres que dura és la pujada del carrer Lleida!!! Les forces ja em feien figa quan se’m va acudir mirar el rellotge i vaig veure que podia fer marca personal així que no se d’on vaig treure les forces, però tenia clar que si no anava més ràpid no ho aconseguiria.

Finalment, després d’un sprint (que la meva família es va perdre …) i un últim esforç, vaig travessar la línia de meta en un temps de 57’47!!!!! No m’ho podia creure, no només havia superat el repte proposat sinó que havia pogut fer marca per dedicar-ho al meu equip TriRunBcn, però sobre tot, a la persona que em recolza dia a dia i em fa a vegades d’entrenador, en Jaume. Moltes gràcies guapo!!!!

Com ja heu vist va ser un gran dia per l’equip, ja que tots dos vam fer MMP.

Ha estat una gran experiència personal que ben segur m’agradara repetir.

Salutacions !!!!