CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (MGC)

Havia posat el despertador a les 7’20 h però aquell matí no va arribar a sonar. A les 7’10 em vaig despertar amb certa emoció i ganes de fer la cursa. Us preguntareu que tenia d’especial aquell dia, el cert és que no era la primera cursa que feia, ni tant sols la primera Jean Bouin. El que no havia fet mai, era protagonitzar un repte de TriRunBcn i em feia molta il·lusió. Estava tranquila i amb ganes de fer-ho bé.

Cap  les 8’30 ja érem a lloc amb els nens i tots els avis. Els hi vam donar les indicacions per posicionar-se i en Jaume i jo vam anar cap als llocs de sortida . Em tocava el calaix verd, l’últim.

La cursa va començar i vaig passar per la línia de sortida gairebé 9 minuts després de la sortida oficial, cosa que va fer que pogués començar sense embuts. Vaig saludar la família que estaven just on havíem quedat i a partir d’aquí em vaig concentrar en córrer.

En arribar a la Gran Via vaig veure que anava a un bon ritme i em vaig proposar aguantar-lo perquè sabia que les forces em fallarien a partir del km 7. M’anava fixant metes curtes dient-me: “vinga que aquest km t’ha sortit un bon temps, a veure si el pots repetir al següent!”. Mica en mica vaig anar fent camí i en arribar a Plaça Tetuan vaig mirar d’incrementar el ritme aprofitant la baixada.

Al km 5 vaig mirar el rellotge i vaig veure que el temps era bo (27’57) així que em vaig convèncer per no afluixar fins començar el Km 7, on estava segura que seria complicat sostenir el ritme que portava.

Vaig passar per l’avituallament i vaig agafar l’ampolla d’aigua que m’acompanyaria fins poc abans d’iniciar la “pujadeta” del Paral·lel (cita obligada de tantes curses…). En aquell punt em vaig intentar mentalitzar de no afluixar, però no vaig aguantar gaire tros. Després va venir el desviament per Ronda Sant Pau on em vaig animar un xic, però en tornar al Paral·lel el vaig veure tant llarg que vaig pensar: “corre i punt, tu només corre tant ràpid com puguis”. Ostres que dura és la pujada del carrer Lleida!!! Les forces ja em feien figa quan se’m va acudir mirar el rellotge i vaig veure que podia fer marca personal així que no se d’on vaig treure les forces, però tenia clar que si no anava més ràpid no ho aconseguiria.

Finalment, després d’un sprint (que la meva família es va perdre …) i un últim esforç, vaig travessar la línia de meta en un temps de 57’47!!!!! No m’ho podia creure, no només havia superat el repte proposat sinó que havia pogut fer marca per dedicar-ho al meu equip TriRunBcn, però sobre tot, a la persona que em recolza dia a dia i em fa a vegades d’entrenador, en Jaume. Moltes gràcies guapo!!!!

Com ja heu vist va ser un gran dia per l’equip, ja que tots dos vam fer MMP.

Ha estat una gran experiència personal que ben segur m’agradara repetir.

Salutacions !!!!

Anuncis

2 responses to “CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (MGC)

  1. Retroenllaç: CRÒNICA ÚLTIM REPTE ANY 2013 – CURSA JEAN BOUIN (AINA) | Tri Run Bcn

  2. Retroenllaç: PRIMER ANY DE TRI RUN BCN | Tri Run Bcn

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s